NASEVO és el nom d’un artista o bé, mig ocult, el nom artístic d’Ernesto Ventós, que és per ofici un reconegut creador d’essències i per passió, un col·leccionista molt particular: sord des de la infància, en lloc de mirar les obres d’art, mirant-les les olora. (colección olorVISUAL)

A través d’aquestes obres, passem de la vista a l’olfacte i d’aquest a la dialèctica de la raó sensible a través de l’objecte artístic. Es tracta d’objectes artístics que són, alhora, objectes lingüístics: un arquetip, el nas; una semàntica, l’olor-color; i un continent, els estils i les formes de l’art.

Amb singularitat, NASEVO porta a la terra les obres destil·lades del coneixement de Ventós amb l’esperit de l’alquimista, mag i transformista.

Caminant pel barri percebem les diferents olors i sospesem la influència que aquestes notes tenen en el caràcter de les persones que hi viuen. Amb el pas del temps som cada cop més conscients de fins a quin punt la memòria està associada amb les olors dels llocs que visita; associada també amb el temps que fa, la temperatura de què gaudim, l’estació que impera. El dia assolellat fa una olor diferent del dia ennuvolat, la calor diferent del fred, l’estiu diferent de l’hivern. I sense adonar-nos-en, cada situació, amb la seva olor diferent, agradable o desagradable, fixa en la memòria el record del moment viscut. Només cal un sol acord per activar el record.

Hi olors de barri divertides i inacabades, amb un estil molt especial. L’olor d’orina fresca de gat i de picant, empesa pel vent, frega les parets i els ferros i els impregna, i es barreja amb les diferents notes que s’escapen de les fleques, les drogueries i els bars, amb l’olor de pa, de naftalina i d’alcohol, que van dibuixant en l’aire diferents sensacions de traç ferm i segur, coloristes i excitants, carregades de vida i sensualitat com els dibuixos cubistes.

EL COMPROMÍS AMB LA NATURA

Dels cinc sentits amb què la natura ha dotat l’ésser humà per a desenvolupar-se en la vida, molt probablement l’olfacte sigui el menys identificable i, alhora, el de més llarg abast. Al contrari dels altres sentits, obligats a cenyir-se a una proximitat temporal i espacial per a poder expressar-se, l’olfacte transcendeix aquestes coordenades que ens lliguen, temps i espai. El temps perquè l’olfacte és creador de memòria i l’espai perquè supera fins i tot la proximitat física, és a dir, l’olfacte ens atorga llibertat per a ésser i per a expressar-nos.

L’art té el poder d’abstreure la consciència quotidiana de l’individu, de potenciar l’harmonia dels sentits i de recordar l’espai interior de les persones. I ho fa fent servir els sentits, els més propers, com el tacte, la vista, el gust i l’oïda, però també el més llunyà, l’olfacte.

El planeta, fa olor? I tant que en fa. Tot en la vida té una olor, el que passa és que l’ésser humà està tan acostumat a l’acte d’olorar que no n’és conscient. Però així com no pot deixar de respirar perquè moriria, mai, mentre visqui, podrà prescindir d’olorar. L’esperit de la nostra civilització desitja comprometre’s amb la natura, respectant-la i conservant-la, sabedor que és el millor llegat que podem transmetre als nostres descendents.