L’Estudi
Les primeres obres de NASEVO daten de l’any 2002. És una època en què trobem nassos de grans dimensions, immenses, de ferro, de fusta, de fibra, de cartró, d’argila, de làtex, de llauna, de silicona. Qualsevol material existent adopta la forma d’un gran nas que ens diu: TOT FA OLOR. I no només fa olor, sinó que en olorar, el nas s’acomoda al material que fa olor i en pren la fragància. És una època d’autoafirmació: jo oloro. Aquí ens trobem amb la sèrie de les Mètriques, que després anirà desenvolupant amb el pas del temps fins a l’actualitat.
A poc a poc la mida dels nassos es redueix en favor dels objectes que provoquen l’olor i que s’enganxen al nas de manera inseparable. Potser les peces que indiquen aquesta transició són les de la sèrie Clavosnas, de l’any 2003. Les dimensions del nas són immenses però els claus que hi estan adherits constitueixen el preludi d’una nova fase de creació. Alhora que el nas es va fent més petit, perd la seva forma anatòmica i adopta formes geomètriques, i s’hi introdueix un element que fins ara l’artista no havia utilitzat: el COLOR afegit. En aquest punt veiem aparèixer la sèrie Geomètriques, que comença el 2004.
També en aquest any 2004 sorgeix una sèrie que ens indica el valor atorgat a l’olfacció com a arxiu de la memòria històrica. Aquestes peces, a partir d’elements senzills com cremalleres o cordons de sabates adherits a un nas de forma indefinida o abstracta, ens suggereixen records de la nostra vida a partir de la connotació olfactiva. L’obra que millor expressa aquesta realitat memorística en aquest període és Recordnas 2003/2004, la peça més “científica” de l’obra de NASEVO.
El període entre les dues etapes ens deixa una sèrie animista, etèria, nihilista, com un assaig entre la realitat natural i el color afegit. Es tracta de la sèrie BLANCA, treballada en paper de seda o paper d’arròs, de Papelnas. El nas és petit, ja no té forma definida sinó insinuada, com deixant entreveure que fins i tot dins del no color i de la no forma roman l’olor. Aquest procés d’interiorització de l’artista en contrast amb la trajectòria inicial dóna lloc a una etapa en què els protagonistes són els altres, els objectes. És una època d’afirmació del tu: tu olores. La sèrie d’Embolonas i Molinnas ens ho indica amb una claredat aclaparadora. Som olorats per les roses, l’espígol, l’escaiola, el cafè, l’herba, l’horta, els insecticides. I també ens oloren les fotografies, els retrats, els cartells publicitaris i de tota mena, fins els senyals de trànsit que hem de respectar en la nostra vida quotidiana. Estem parlant dels anys 2006, 2007 i 2008.
Aquí és on realment NASEVO aconsegueix la comunicació: jo oloro, però és que tot al meu voltant m’olora també a mi i si arribo a conèixer l’olor de tot sóc capaç de comunicar-me amb tot, amb aquest llenguatge màgic que és el món de l’olor, l’univers olfactiu.
A partir de 2008 la comunicació olfactiva es fa extensible a la natura. L’artista, sensible al món que l’envolta, vol expressar el seu compromís amb el medi ambient utilitzant productes naturals. Apareixen obres en marbre, els troncs de fusta natural, els bodegons de flors, les branques d’arbres, obres que semblen destinades a fondre’s en un entorn paisatgístic, en parcs, en jardins, al camp, en un procés de camuflatge amb el medi. El jo i el tu es fusionen i sorgeix el nosaltres, en contacte amb la natura de la qual tots formem part, transcendint la individualitat i fonent-nos en el col·lectiu.
Després les seves obres es tornen més plàstiques i sorgeixen composicions de gran bellesa on predomina el color: el color de l’olor esdevé protagonista. En aquesta època trobem mosaics de nassos de diverses mides i de diferents colors; podríem dir que els nassos es vesteixen de colors. Són composicions formades per múltiples peces individuals que adquireixen el seu esplendor quan s’uneixen per formar la peça final: la multiplicitat conforma la unitat, li dóna sentit.
L’obra de NASEVO és tremendament fructífera, experimenta amb tot allò que considera útil per a transmetre suggestions olfactives. Així, trobem també col·leccions de màscares, que emmascaren la cara o emmascaren el mateix nas; interruptors, que a través del color volen transmetre’ns l’olor de l’estança en la qual ens disposem a entrar; plafons per als sostres; sense oblidar les obres en vídeo que aconsegueixen fer-nos olorar a través de pantalles informàtiques. Tot ho toca, NASEVO perquè el seu missatge final és recordar-nos sense parar que a la vida tot fa olor.