Olor de barri

Caminant pel barri percebem les olors diverses i sospesem la influència que aquestess notes tenen sobre el caràcter de les persones que hi viuen. Amb el pas del temps, som cada vegada més conscients de fins a quin punt la memòria està associada amb les olors dels llocs visitats, i també amb el temps que fa, la temperatura de l’ambient, l’estació de l’any. Un dia assoleiat no fa la mateixa olor que un dia ennuvolat, l’olor de la calor és diferent de la del fred, la de l’estiu de la de l’hivern. I sense adonar-nos-en, cada situació amb la seva olor diversa, agradable o desagradable, fixa en la memòria el record del moment viscut. I malgrat que les notes són cada vegada més semblants, els caràcters són cada cop més canviants.

Les notes dels barris no tenen la varietat de colors de les notes dels seus establiments. La identitat del barri es correspon amb un sol to que l’identifica i, ahora, el diferencia de la resta de barris; en canvi, les botigues sí que ofereixen l’amalgama de llum i de color que es barregen al seu interior. És sorprenent com l’olor ens pot ajudar a memoritzar, com una olor ens pot sorprendre amb el record. Només cal un sol acord per a activar la memòria.

Hi ha olors de barri divertides i inacabades, amb un estil molt especial. L’olor d’orina fresca de gat i l’olor de picant, conduïdes pel vent, freguen les parets, els ferros, i els impregnen; es barregen amb les diverses notes que s’escolen dels forns de pa, de les drogueries i dels bars: l’olor de pa, de naftalina i d’alcohol, que van dibuixant en l’aire diverses sensacions amb traç ferm i segur, coloristes, excitants, carregades de vida i de sensualitat com els dibuixos cubistes.

Moltes vegades un barri s’erigeix en centre neuràlgic i punt de partida d’una sèrie d’acords que ens empenyen a descobrir, caminant, altres barris: l’abstracte, el surrealista i de qualsevol altre estil. La visualització d’aquestes formes en aparença estàtiques, d’estructures que mouen la seva inèrcia poden, efectivament, engendrar a la psique models de pensament d’olorant. Un altre olorant important és no tenir pressa. En general, la gent que té pressa perd la vida en bagatel·les insignificants.