L'estudi

Les primeres obres de NASEVO daten de l’any 2002. És una època en què trobem nassos de grans dimensions, immensos: de ferro, de fusta, de fibra, de cartró, de fang, de làtex, de llauna, de silicona; qualsevol material existent adopta la forma d’un gran nas que ens diu: TOT FA OLOR. I no tan sols fa olor sinó que quan olora, el nas s’acomoda al material objecte de la fragància i en pren l’essència. És una època d’autoafirmació: jo oloro. És com si NASEVO sorgís a la llum d’una profunda necessitat de comunicar a l’exterior el que per a ell és vida, la vida de l’olor. Aquí ens trobem amb la sèrie Mètricas, que més tard anirà desenvolupant amb el pas del temps fins avui.

Poc a poc la mida dels nassos es redueix, a favor dels objectes que provoquen l’olor i que s’adhereixen al nas de forma inseparable. Aquí trobem un conjunt d’obres en què el nas fa de plantilla o de carcassa, serveix com a suport dels diferents objectes que desitgen ser olorats sense perdre la seva identitat. Potser indiquen aquesta transició les peces de la sèrie Clavosnas, de l’any 2003, en què el nas té una mida immensa però els claus que hi van units són el preludi d’una nova fase de creació. En aquesta època hi ha obres molt originals, des de claus antigues d’armaris i de rellotges, becs de ploma, pipes, carrets de fotografia, interruptors de la llum, claus, fins i tot formigues torrades. Al mateix temps, el nas, a mesura que es va empetitint, perd la forma anatòmica i adopta trets geomètrics, alhora que s’hi introdueix un element fins llavors no utilitzat per l’artista, el COLOR afegit. Aquí se situa la sèrie Geométricas, que comença el 2004.

També aquest mateix any 2004 apareix una sèrie que aborda l’olfacte des del seu aspecte d’arxiu de la memòria històrica. Són peces que a partir d’elements senzills, com ara unes cremalleres, uns cordons de sabates i altres, adherits a un nas de forma indefinida o abstracta, fan sorgir records de la nostra vida a partir de la connotació olfactiva. En aquest període, l’obra que millor expressa aquesta realitat memorística és Recordnas 2003/2004, la peça més “científica” de l’obra de NASEVO.

El període entre les dues etapes ens deixa una sèrie animista, etèria, nihilista, com si fos un assaig entre la realitat natural i el color afegit: és la sèrie blanca, treballada en paper de seda o paper d’arròs, de Papelnas. El nas ja és petit, ni tan sols té una forma definida sinó insinuada, com si deixés entreveure que fins i tot dins del no color i de la no forma segueix havent-hi olor. Aquest procés d’interiorització de l’artista, en contraposició a la trajectòria inicial, dóna lloc a una etapa en què els protagonistes són els altres, els objectes. És una època d’afirmació del tu: tu olores. Les sèries Embolonas i Molinnas ens ho indiquen amb una claredat aclaparadora. Som olorats per les roses, l’espígol, l’escaiola, el cafè, l’herba, l’hort, els insecticides. I alhora ens oloren les fotografies, els retrats, els rètols publicitaris i de tota mena, fins i tot els senyals de trànsit que hem de respectar en la nostra vida quotidiana. Estem parlant dels anys 2006, 2007 i 2008.

Aquí és on realment NASEVO aconsegueix la comunicació: jo oloro, però és que tot al meu voltant m’olora a mi també i si aconsegueixo conèixer l’olor de tot, sóc capaç de comunicar-me amb tot, mitjançant aquest llenguatge màgic que és el món de l’olor, l’univers olfactiu.

A partir de 2008 la comunicació olfactiva es fa extensible a la natura. L’artista, sensible al món que l’envolta, vol expressar el seu compromís amb el medi ambient fent servir productes naturals. Apareixen obres en marbre, els troncs de fusta natural, els bodegons de flors, branques d’arbres... obres que semblen destinades a fondre’s en un entorn paisatgístic, en parcs, jardins, al camp, en un procés de camuflatge amb el medi. El jo i el tu es fusionen i apareix el nosaltres en contacte amb la natura, de la qual tots formem part, transcendint la individualitat i fonent-nos amb el col·lectiu.

Després, les obres de NASEVO es tornen més plàstiques i apareixen composicions de gran bellesa, on predomina el color. És en aquesta època quan el color de l’olor esdevé el protagonista. Hi trobem mosaics de nassos de diferents mides i de diferents colors, podríem dir que els nassos es vesteixen de colors. Són composicions formades per múltiples peces individuals que adquireixen tota l’esplendor en unir-se per a formar la peça final; la multiplicitat conforma la unitat, li dóna sentit.

L’obra de NASEVO és tremendament fructífera, experimenta amb tot allò que considera útil per a transmetre suggestions olfactives. Així, trobem també col·leccions de màscares, tant de cara com per a tapar el propi nas; interruptors, que a través del color volen transmetre’ns l’olor de la sala on ens disposem a entrar; plafons per als sostres; sense oblidar les obres en vídeo que aconsegueixen fer-nos olorar a través de pantalles informàtiques. NASEVO tot ho toca perquè el seu missatge al capdavall consisteix a recordar-nos incessantment que a la vida, tot fa olor.