El compromís
amb la natura

Dels cinc sentits amb què la natura ha dotat l’ésser humà perquè se’n sortís a la vida, el nas és amb tota probabilitat el menys identificable i alhora, el que té més llarg abast. Contràriament als altres sentits, obligats a cenyir-se a una proximitat temporal i espacial per a poder-se expressar, l’olfacte transcendeix les coordenades que ens lliguen, el temps i l’espai: el temps, perquè l’olfacte és constructor de memòria, i l’espai perquè fins i tot supera la proximitat física. És a dir, l’olfacte ens atorga llibertat per a ser i per a expressar-nos.

Cada olor s’associa amb una percepció aromàtica agradable o desagradable que provoca plaer o disgust. L’olor s’uneix a una imatge que es relaciona i s’endinsa en la memòria, i és aquesta imatge la que apareix en la consciència quan un estímul olfactiu recupera un record del passat. Aquesta característica és una de les més sorprenents de les aromes, que ens poden afectar profundament perquè s’hi combinen d’una banda el caràcter sobtat de l’aparició del record i, d’una altra, la intimitat d’aquest record i la incapacitat de verbalitzar-lo.

L’art té el poder d’abstreure la consciència quotidiana de l’individu, de potenciar l’harmonia dels sentits i de recordar l’espai interior de les persones, i ho fa fent servir els sentits: els més propers, com ara el tacte, la vista, el gust i l’oïda, però també el més llunyà, l’olfacte. La distància desapareix quan parlem de l’olfacte perquè la fragància que envolta una cosa perdura encara que aquesta cosa ja no hi sigui, com quan arribem en un lloc i sentim un perfum tot i que la persona que el portava ja no hi és. No la podem veure ni sentir però en percebem la presència a través de l’olor. L’olfacte és el sentit màgic per excel·lència.

¿Fa olor, el planeta? Per descomptat, que fa olor. Tot en la vida fa olor, el que passa és que l’ésser humà està tan acostumat a l’acte d’olorar que no n’és conscient. Però així com no pot deixar de respirar sense morir, mai, mentre visqui, no es podrà estar d’olorar.

NASEVO és un coneixedor del tema, ho porta experimentant tota la vida, sap que el passat està unit a una fragància i que el futur sempre tindrà una olor. Ha olorat tant que per a ell olorar és viure. Desitja compartir aquesta vivència amb els altres perquè sap que enriquirà les seves vides. Amb aquest propòsit, té el projecte de col·locar recordatoris amb les seves obres a llocs públics, com ara parcs, jardins, places, camps, autopistes, perquè cridant la nostra atenció visual ens ajudin a prendre consciència d’un sentit poc reconegut i encara menys valorat com és l’olfacte. I potser així els habitants d’aquest planeta, recordant el passat, se sentiran inclinats a preservar el futur a partir de l’acte d’olorar. L’esperit de la nostra civilització vol comprometre’s amb la natura respectant-la i conservant-la, ja que sap que és el millor llegat que podem transmetre als nostres descendents.